La voluntat manifesta de demanar el canvi de denominació de l’aeroport ha estat l’últim d’una sèrie de moviments estratègics que, durant els últims mesos, han tingut com objectiu la nostra ciutat. Moviments que només han servit per desestabilitzar i generar un estat d’opinió que en res afavoreix el bon ambient que hauria d’imperar en les relacions entre les dues principals ciutats de la nostra demarcació.
Convençuts com estem de la necessitat de generar complicitats i de no alimentar un debat estèril que només serveix per provocar tensions, la Societat Civil de Reus entén que cal donar un pas endavant que serveixi per centrar el debat en allò que és cabdal: el progrés del nostre territori. Un progrés que passa necessàriament pel respecte i la generositat a l’hora de generar iniciatives que serveixin per treballar en positiu.
Per això us convoquem a l’Acte Acadèmic TOTS SOM CAPITAL. Un acte que vol servir per reivindicar la força de ciutats i pobles de la demarcació alhora d’ajudar i contribuir a millorar la nostra qualitat de vida. Reus és Capital com ho són tots els pobles de casa nostra que, en la justa mesura de les seves possibilitats, també ajuden a fer gran el nostre país.
Aquest no és un acte contra ningú. Tot el contrari. És a favor d’un territori que mereix totes les nostres atencions. Des de Reus, ciutat que s’ha fet gran gràcies a l’empenta de la seva gent, volem llençar aquest missatge de futur, generós, obert al món, conscients que aquest és el debat que reclamen els nostres fills.
Us esperem el 21 de desembre, a partir de dos quarts de nou del vespre, al Teatre Fortuny per demostrar que al nostre territori TOTS SOM CAPITAL.
El periodista i escriptor David Bassa va oferir dimecres passat a la Sala Santa Llúcia, la conferència 'Periodisme, censura i autocensura'. David Bassa, responsable de la informació política del Programa Àgora de Televisió de Catalunya es va referir, entre d'altres coses a la falta d'un llibre d'estil de periodisme en l'àmbit de l'Estat espanyol, que permeti treballar en més condicions. El periodista va posar l'exemple d'altres països i d'empreses de comunicació. Bassa també va parlar sobre el seu llibre "Terra Lliure, punt final" que segons ell, la seva eleboració no va ser fàcil, principalment a l'hora d'obtenir impressions sobre el tema d'un bon nombre de polítics. Una dificultat que es va estendre en l'emissió del documental a TV3, però que es va veure recompensada amb la gran audiència que va tenir.
Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945. L’habitatge familiar era al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.
Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, essent absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares.
Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besós, l'Alt Penedès i el Bages).
L’any 1969 morí sobtadament el seu pare a causa d’un infart. Per aquesta raó, es veié abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d'aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veié obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.
Participació en moviments socials i cristians
En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, va custodiar durant alguns periodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es va implicar en el naixent moviment veïnal, com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.
Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 començà a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre d’altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà. Un altre fet destacat va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia, passant 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.
Precisament, en una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, conegué la que serà la seva dona, Janine Künzi, amb qui va contraure matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni han nascut quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert.
L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la que encara n'és membre actiu.
Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins a l'actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el cicle de l’economia de defensa i guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, impartint classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat
Incorporació a Justícia i Pau
L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comité de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic en relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.
L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.
El missatge d'Arcadi Oliveres
En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. En particular, s’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.
Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a la OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d'Utrecht, 1984 i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya de en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).
Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.
En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També n'ha impartit a París, Brusel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina o Palestina. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaràgua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Video Mision Ràdio.
De l’any 2001 (substituint Joan Gomis, quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.
L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes responsabilitat que va exercir fins el 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, com a membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.
L’any 2005 va ser elegit president del recent constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit com a president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l'ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.
Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunnió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indies (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).
Tota aquesta activitat la fa compaginant-la amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de UAB i professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.
Plataforma per la defensa d'un ferrocarril públic i de qualitat (PDF.Camp).
La PDF.Camp es torna a mobilitzar. En aquesta ocasió, fan un viatge reivindicatiu en ferrocarril regional per la línia Barcelona-Tarragona-Reus-Móra, on denuciarant -poble per poble- la situació actual de les diverses estacions que hi a llarg del recorregut. La PDF.Camp defensa -entre altres mesures urgents- la millora de la prestació de serveis als usuàries/àries en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona.
Aquest divendres, 2 d'octubre, a dos quarts de 9 del vespre, a l'aula 3012 de la Facultat de Medicina de la URV a Reus, es durà a terme la conferència: 'La consulta d'Arenys: la confrontació democràtica amb l'Estat', a càrrec de Josep Manel Ximenis, portaveu de la comissió organitzadora de la consulta popular d'Arenys i regidor de la CUP d'Arenys de Munt. En aquesta conferència, Ximenis exposarà l'experiència de la consulta celebrada el passat 13 de setembre en aquesta població del Maresme i parlarà sobre el futur d'aquests tipus de consultes.
Des de 1994 l'associació cultural Anima't sense ànim de lucre ha dut a terme una programació estable de música i cinema en versió original que ha convertit Tarragona en un referent dels pocs que té la ciutat pel que fa a la cultura. Primer al Magatzem de la Cooperativa Obrera i després a El Cau, cinemes Oscars, Febre-ku, Teatre Metropol, Sala Golfus, Mirablau, La Penya, Sala Zero, Groove Bar, Antiga Audiència, Scum Bar, Sala Trono, etc., han estat els escenaris on s'ha pogut veure una programació que ha permés seguir des de Tarragona l'actualitat musical i cinematogràfica com mai abans ha estat possible. Per fi no calia anar al cinema a Reus o Barcelona o les bandes emergents nacionals, estatals o internacionals podien presentar els seus treballs a la capital.
Aquesta programació estable ha estat possible gràcies a la confiança que fins a la data han dipositat les institucions públiques, el sector privat i el públic. Tanmateix, ara la confiança de l'Ajuntament de Tarragona que aporta un 25% del pressupost no es renova en uns terminis acceptables i no s'acaba de trobar una línia de diàleg que permeti entendre quina és la política cultural a seguir. El canvi de govern a l'ajuntament el primer que va comportar per a l'associació va ser l'endarreriment en el pagament del conveni, el normal era cobrar entre febrer i març de l'any en curs i vam passar a cobrar a l'agost. I el normal era treballar amb un conveni per a la legislatura la qual cosa garanteix la implementació de polítiques que tampoc ha estat posssible, i hem passat a un conveni anual que amb els ritmes de l'administració pública..., el conveni del 2009 a hores d'ara encara no s'ha cobrat ni s'ha signat, però la programació si que s'ha fet. Per altra banda també hem patit polítiques contradictòries, la regidora anterior va retallar 18.000 € l'import concedit a l'entitat i l'encarrec de que no programessim més cinema quan ja estava mitja temporada contractada. Vam demanar en 5 ocasions una entrevista amb l'Alcalde, en 4 ocasions la resposta va ser el silenci i la cinquena ens va dir per escrit que la nostra interlocutora era la regidora que al cap d'unes setmanes el mateix Alcalde cesava. L'actual regidora ens ha fet l'encàrrec de recuperar la programació de cinema en versió original i disminuir la programació musical. Hi ha regidores que pensen que som una empresa i d'altres que creuen que una programació internacional es gestiona fent picar els dits d'un càrrec de representació pública.
L'associació cultural Anima't no té un escenari favorable per continuar treballant a la ciutat en el marc actual la qual cosa comportarà que el desembre que ve posem punt i final a la programació que s'aixopluga sota l'etiqueta TCC (Tarragona Cutura Contemporània). Només queda agrair l'esforç dels tarragonins i foranis que han col·laborat amb l'entitat al llarg d'aquests anys perseguint una forma d'entendre la cultura: el progrés social; i no només com una eina de propaganda.
El cas Palau ha marcat avui l'actualitat dels mitjans públics del país, dos factòtum del matí informatiu entrevisten a l'Àngel Colom, desprès que el Periodico de Catalunya denuncies que l'exlíder del Partit per la Independència va rebre 12 milions de pessetes en un xec. El llibre de comptes de la institució registra dos pagaments al polític, però per 25 milions de pessetes.
de bon matí dimarts, 29 de setembre de 2009 08:30h
Entrevista a l'Ignasi Olivé i el seu darrer viatge a Nova Mamoré.
Gràcies a l’entusiasme d’algunes persones per l'experiència viscuda per Ignasi Olivé, es comença a organitzar un grup d’agermanament de la comunitat parroquial de Sant Bernat Calbó amb el municipi de Nova Mamoré.
de bon matí dilluns, 28 de setembre de 2009 08:30h
Recordem a la pianista Alícia de Larrocha (Barcelona 1923-2009) que va morir divendres passat a la Clínica Quirón de Barcelona, on estava ingressada per problemes cardiorespiratoris. Considerada la pianista catalana amb més projecció internacional
de bon matí dimecres, 23 de setembre de 2009 08:30h
Avui hem parlat amb Sergi Alifonso, delegat a la demarcació de Tarragona de l'empresa Hispano Igualadina, S.A, tot escoltant les explicacions, dels fets denunciats dilluns dia 21 de setembre al programa de bon matí.
Un conjunt d'usuaris del transport públic que connecta Reus i Tarragona s'han mobilitzat arran de les mancances del servei que ofereix l'empresa encarregada, Hispano Igualadina SA, i de la desatenció de l'ATM del Camp de Tarragona. Avui al de bon matí hem parlat amb la Maria José Madrid, la portaveu dels afectats.
Aquest dimarts a la tarda, reusdigital.cat ha emès el pregó de la Festa Major de Sant Pere i l'encesa de la primera Tronada en directe en televisió per Internet.
L'emissió en directe ha començat a les 19.30 hores. La periodista Ester Pagès ha conduït l'emissió, acompanyada per la Montserrat Flores i un servidor. L'emissió ha tingut una durada de 91 minuts.
Durant la mateixa, feta des d'un balcó proper al de l'Ajuntament, s'han rebut nombrosos comentaris de lectors, alguns d'ells de diferents llocs del món, que anaven seguint l'emissió. Aquests han destacat l'alta qualitat del senyal. Fins a sis càmeres de televisió han fet possible el primer directe. De la producció s'ha encarregat la productora reusenca Mab's i de la tecnologia de transport de vídeo streaming se n'ha ocupat Editio Software, empresa proveïdora de reusdigital.cat.
REUS VIU EL VI es desenvoluparà avui divendres 12 de juny a les 5 de la tarda a dos quarts d'onze de la nit i el dissabte 13 de juny de les onze del matí a dos quarts de tres de la tarda i de les cinc de la tarda a dos quarts d'onze de la nit.
BALL DE PERE JOAN BARCELÓ, ELS TRABUCAIRES DE REUS A LA FESTA MAJOR
L’Associació Cultural Trabucaires de Reus, incorpora els trabucs a la festa. Els trabucaires son molt més coneguts en altres mostres festives dels territoris de l’anomenada Catalunya Vella tot i que darrerament s’ha pogut constatar un cert creixement de colles a les terres més al sud del Principat. Galejar, es a dir, fer detonacions de pólvora, era un símbol d’alegria, també a casa nostra. En altres temps, a Reus era ben habitual l'us d'armes de foc en motiu de festa grossa. Al llarg del segle XIX hi ha documentat un Ball de Serrallonga local que emprava les armes d'avantcàrrega, així com també el conegut Ball de Galeres, actualment recuperat a dins del seguici festiu.
Els Trabucaires de Reus, amb una vintena d’integrants es presenten a la festa en forma de partida tot recordant el patriota Pere Joan Barceló, conegut com a Carrasclet. Els diferents trabucaires adopten la personalitat dels lluitadors contemporanis i altres companys de campanya del Carrasclet. En aquest sentit hem de destacar que tots els membres del grup, anem abillats d'acord al paper concret de cada personatge. Una visualització certament espectacular dins d'un conjunt homogeni i molt ben presentat. Parlem d'una nova incorporació a la festa amb la clara intenció d'enriquir el nostre patrimoni festiu, bastit d'elements històrics, però també de creacions actuals. El nostre nom genèric i distintiu és el de Ball de Pere Joan Barceló.
El vestuari ha estat creat a l'establiment El Barato de Reus, i ha comptat amb l'assessorament d'en Josep Maria Casas. La música original és obra de l'Àngel Vallverdú, conegut divulgador cultural. Les dues composicions musicals que acompanyaran les nostres actuacions, son el Ball de Pere Joan Barceló i la Marxa dels Trabucaires de Reus, que seran interpretades per la formació de mitja cobla La Patuleia. El nostre logotip reprodueix la rosa de Reus que pertany a l'escut de la ciutat del 1712. L'arma que utilitzem, és una Ardesa TR-600, una rèplica d'un trabuc de començaments del segle XVIII. Fem servir pólvora d'arcabús amb una sonoritat mediterrània molt especial.
La presentació i primera sortida, està programada pel dissabte 13 de juny a la tarda. Els nostres padrins son el Gegant Carrasclet i l’Àliga de Reus. Al llarg de la festa major, tenim programades set actuacions o sortides i formem part del seguici festiu en tots els actes protocol·laris i tradicionals.
Actuacions a la Festa Major de Sant Pere de Reus:
13 de juny - Presentació pública a la plaça del Castell a partir de 2/4 de 7 de la tarda.
20 de juny - Barraques de Reus. Actuació nocturna en el 10è aniversari de les Barraques.
23 de juny - Cercavila de Sant Joan acompanyant el gegant Carrasclet.
28 de juny - Anada a completes juntament amb tot el seguici festiu reusenc.
29 de juny - Matinades galejades a les set del matí. Actuació de lluïment el migdia després de la tronada. Solemne Processó de Sant Pere amb tot el seguici i autoritats
Els agrupaments escoltes Misericòrdia i Montsant-Cim de Reus recuperen, per 9è any consecutiu, el toc de campanes tradicional des del campanar de St. Pere de Reus.
Des de fa 9 anys, l'AEG Mare de Déu del Montsant - Verge del Cim i l'AEG Mare de Déu de Misericòrdia són els encarregats de tocar les campanes, de forma totalment manual, amb la recuperació dels Tocs de Festa en els actes més assenyalats de les festes de Corpus, de Sant Pere i de Misericòrdia, a la ciutat de Reus. Aquesta activitat la porten a terme els caps i antics membres d'ambdós agrupaments, a partir de la voluntat d'implicar-se en la vida social de la ciutat i fer-se partícips de la festa major reusenca.
Aquesta setmana, en motiu de la festivitat de Corpus, tindran lloc els primers tocs de l'any:
CORPUS - El dijous, dia 11, a les 9 del matí i a les 4 de la tarda (per anunciar la cercavila de la Mulassa i els Gegants). - El dissabte, dia 13, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda (per anunciar la vigília de Corpus). - El diumenge, dia 14, a les 10 del matí (per anunciar la sortida dels Gegants), a les 6 de la tarda (per anunciar l'anada a l'ofici) i a partir de 2/4 de 8 del vespre (durant la processó). * El toc de diumenge a les 19.30 és el Toc General de Festa, amb totes les campanes dels 2 pisos del campanar.
Al campanar de Reus només s'hi conserven 4 campanes.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, de Sant Pere, de Sant Pau i de Sant Jaume. Cap els anys quaranta se'n van instal·lar dues de noves: la de Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de Sant Pere, en direcció nord, i la de Sant Pau (o del treball) el 1943, al seu costat.
Al centre de la sisena planta i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,36 m de boca i 1,33 m d'alçada, pesa 1456 kg i data del 1573 (refosa l'any 1883). Al seu costat hi ha la de Sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels Gegants, substituïda el 1990 durant la restauració del campanar.
