de bon matí
09:25h
dimecres, 30 d'abril de 2008
dimecres, 30 d’abril del 2008
dimarts, 29 d’abril del 2008
dilluns, 28 d’abril del 2008
diumenge, 27 d’abril del 2008
Les estrenes de la setmana "Cartellera"
de bon matí
09:40h
divendres, 25 d'abril de 2008
Jose Corbacho i Juan Cruz no deixen L'Hospitalet de Llobregat. El segon film del tàndem, després de Tapas, ara tornan a la seva ciutat per parlar-nos d'un tema tan quotidià com preocupant : l'assetjament escolar. Però no només d'això. El bullyng i les seves conseqüències en primer terme, la competitivitat social i les pressions en segon lloc i les pors davant el que està per sobre teu conformen els punts d'atenció d'aquesta Cobardes. La pel·lícula agafa la història de Gaby (Eduardo Garé) com a punta d'un iceberg gens compassiu amb les relacions socials que ens ha tocat viure. El noi té molta por d'anar a l'institut perquè un grup de companys li fan la vida impossible. El cap d'aquesta colla de matons adolescents és Guille (Eduardo Espinilla), un jove que viu atemorit davant la possibilitat de defraudar el seu pare. Però les pors no només són cosa dels nens, els pares també en tenen. Els pare de Gaby (Antonio de la Torre) té por de perdre la seva feina i Merche (Elvira Mínguez), la seva mare, té por que la família s'ensorri. Guillermo (Lluís Homar), pare de Guille, té por del poder que l'envolta i a la seva dona (Paz Padilla) li fa por no conèixer el seu fill.
dissabte, 26 d’abril del 2008
ESTEU TOTS I TOTES CONVIDATS I CONVIDADES
ars musicae dj a "El Racó" de la Palma, de nou les eclèctic sessions per començar una nova temporada.
A partir de les dotze de la nit
dissabte, 26 d'abril
dijous, 24 d’abril del 2008
dimecres, 23 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
Xavier Alagarda i la singularitat (nou agitador del de bon matí)
de bon matí
08:53h
dimarts, 22 d'abril de 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
diumenge, 20 d’abril del 2008
Pere Josa i les gavines capnegre
de bon matí
08:50h
divendres, 18 d'abril de 2008
Les gavines i gavians són potser els ocells marins més evidents, ara bé, potser són els menys marins, amb alguna excepció, dels ocells marins. Sense gaire dificultats podem arribar a identificar més de vint-i-cinc espècies diferents d'ocells marins a les nostres costes: calàbries, cabussons, baldrigues, corbs marins, mascarells, paràsits, gavines, gavians, xatracs, gavots, frarets, ... Amb uns prismàtics i una guia de camp, i si pot ser, algún altre aficionat que t'inicïi a l'ornitologia, ja n'hi ha prou.
La gavina capnegre, malgrat el que el seu nom indica, no té el cap negre durat tot l'any, en els moments en què es sol presentar per les nostres terres, sinó que és la més blanca de totes les gavines. No té ni la punta negra que tenen la major part de gavines als extrems de les ales. Cambrils és el lloc del món on s'hi concentra un major nombre d'exemplars d'aquesta espècie, just abans de migrar d'aquí un mes o un mes i mig, cap a la zona d'Ucraïna i el Mar Negre, que és on fan la seva cria. La concentració més gran trobada arreu del món situa la zona de Cambrils i també de Riudecanyes, com l'espai on s'hi poden localitzar grups de fins a 25.000 o 30.000 gavines capnegres. De fet, el circuit que realitzen diàriament aquests ocells, situa aquestes dues poblacions dins del seu itinerari. Cap a les quatre de la tarda i juntament amb l'entrada de les barques de pesca, les gavines s'apleguen a les platges del litoral cambrilenc i a mitja tarda volen cap al pantà de Riudecanyes, on aprofiten per beure aigua i rentar-se el plomatge. Posteriorment, retornen fins a Cambrils, i baixen a dormir al mar.
Les estrenes de la setmana "Cartellera"
de bon matí
09:35h
divendres, 18 d'abril de 2008
Entre les sis estrenes de la setmana a la demarcació, ens quedem amb:
Isabel Coixet s'enfronta a la seva primera adaptacio amb la novel·la de Philip Roth Un animal moribund, un text protagonitzat per un professor madur i escèptic que s'enamora d'una alumna bastant més jove que ell. Penélope Cruz i Ben Kingsley acompanyent a la Coixet en la primera incursió a Hollywood de la directora .El protagonista del film, el professor David Kepesh (Ben Kingsley) és una persona independent que manté diverses relacions sexuals amb les alumnes, sense compromís per tal de mantenir intacte el seu propi univers personal. Però per la seva vida es creua una estudiant d'origen cubà, Consuela Castillo (Penélope Cruz) que farà que la seva seguretat i orgull quedin tocats de mort. Entre els dos neix una relació que farà canviar moltes coses i que manté uns cops amagats que la fan impredictible fins el final.
dijous, 17 d’abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
La Taxa Tobin vs Xavier Joanpere
de bon matí
09:25h
dimecres 16 d'abril de 2008
El desembre de 1997 la prestigiosa revista francesa Le Monde Diplomatique va publicar sota el títol "Desarmar els mercats financers" un editorial signat per Ignacio Ramonet que va revolucionar el panorama intel·lectual, primer de França, i després, de tot el món. En unes poques línies Ramonet feia una crítica contundent del capitalisme financer com a sistema econòmic i del neoliberalisme com a filosofia dominant i denunciava el paper lamentable que estaven jugant unes institucions que, fins a aquells moments, eren pràcticament desconegudes per la majoria de ciutadans del planeta: El Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i, especialment, la Organització Mundial del Comerç (OMC). Però l'editorial del Diplomatique no es quedava només en la denúncia sinó que apuntava tres mesures materialitzables que podien (poden!) contribuir a posar punt i final a la situació d'immensa desigualtat que els ciutadans del món estem patint en les darreres dècades a causa de l'afany de lucre desmesurat d'uns pocs. La conclusió era clara, i el plantejament segueix vigent avui, sis anys després: cal reduir dràsticament els moviments especulatius de capital. Les mesures proposades consisteixen, en primer lloc, en suprimir els anomenats "paradisos fiscals" (aquests petits estats on no es paguen impostos i on operen els grans bancs). La proposta de n'Ignacio Ramonet consisteix en no dipositar els diners que gestionen les nostres administracions públiques en entitats financeres que operin i tinguin filials en "paradisos fiscals". L'evasió d'impostos a gran escala és un crim menyspreable contra els més febles i és precís aturar-la. El boicot als "paradisos" és, així doncs, una mesura relativament senzilla i que es pot començar a aplicar amb un simple acord del Ple de l'Ajuntament de la nostra vila, per posar un exemple. La segona proposta és més clàssica i està molt relacionada amb l'anterior. El nostre treball diari i també l'activitat productiva estan gravats amb impostos (per tal d'afrontar les despeses comunes). Tanmateix, les rendes financeres tenen un tractament fiscal tan favorable que fa caure la cara de vergonya. Si en el punt anterior es denunciava la "fugida" (substracció) dels diners acumulats pels mega-rics cap als "paradisos" per tal de no fer front als impostos, en aquest punt el que es denuncia és, directament, la inexistència d'impostos sobre una "activitat" -l’especulativa- que, en un sistema raonable, hauria d'estar molt més gravada que el treball de les persones o l'activitat productiva! Però la lliure circulació de capitals també té greus efectes sobre la democràcia perquè aquests moviments coordinats poden desestabilitzar els estats que intenten portar a la pràctica polítiques com les que acabem de descriure. És important, per tant, posar en marxa mecanismes dissuassoris contra els moviments indiscriminats de capitals financers. I és aquí on entra en joc la Taxa Tobin. Proposada el 1972 pel premi Nobel d'economia James Tobin, aquesta taxa consistiria en gravar de forma simbòlica (per exemple, amb el 0,1 %) qualsevol transacció en els mercats de canvis. Aquesta quota no tindria grans efectes sobre l'economia productiva però afectaria la rendibilitat de l'economia especulativa financera, desincentivant-la. Alhora estabilitzaria el mercat de canvis, reduint les possibilitats de coacció dels capitals financers sobre els representants democràticament escollits pels ciutadans que intentin portar a la pràctica polítiques redistributives de riquesa. La quantitat recaptada seria administrada per la ONU en la lluita contra la pobresa extrema (s'ha calculat que els ingressos superarien, de molt, la quantitat necessària per portar a la pràctica aquest projecte humanitari). La Taxa Tobin no és una proposta utòpica: són moltíssims els economistes i els parlaments democràtics que n'estan estudiant la viabilitat i ja són diversos els estats que s'han mostrats favorables a aplicar-la en el moment en que hi hagi un nombre mínim de països disposats a sumar-se a la iniciativa. En el seu editorial de 1997 en Ramonet també proposava crear una ONG que treballés per l'establiment de la Taxa Tobin. Aquesta associació es va crear a França un any després amb el nom d'Associació per una Taxa Tobin d'Ajut als Ciutadans (ATTAC) i actualment compta amb 25.000 socis només a França i amb delegacions a països d'arreu del món. ATTAC va ser una de les organitzacions impulsores de les protestes de Seattle el 1999 que van suposar el naixement de l'anomenat "moviment antiglobalització" i van impedir l'aprovació de l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI), un Tractat Internacional (amb rang superior a la Llei) que els governs del planeta estaven negociant de forma gairebé secreta i que pretenia ampliar el poder dels especuladors financers davant dels governs democràtics i establir mecanismes per eludir les lleis fiscals, mediambientals i laborals.
dimarts, 15 d’abril del 2008
dilluns, 14 d’abril del 2008
14 d'abril dia de la República
Tall de veu: El President Macià.
Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀ
dissabte, 12 d’abril del 2008
L'estrenes cinematogràfiques de la setmana
Cartellera inèdita
Us parlem de dues propostes que competeixen aquesta setmana per l'interès màxim dels assistents a les sales de cinema. D'una banda tenim el nou film del francès Michel Gondry, que torna amb Rebobineu si us plau, la rocambolesca comèdia basada en la història d'un home magnetitzat (Jack Black) que té la mala sort d'esborrar totes les cintes VHS del negoci del seu amic (Mos Deff). Per tal de pal·liar-ho, decidiran fer uns curiosos remakes plens de freakisme vuitanter. L'altra aposta està una mica allunyada de les excentricitats de Gondry. Es tracta de Todos estamos invitados, de Manuel Gutiérrez Aragón, un film protagonitzat per Oscar Jaenada i José Coronado que se centra en el difícil dia a dia dels amenaçats per ETA en paral·lel al procés amnèsic que pateix un etarra després d'un atemptat.
dijous, 10 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
dimarts, 8 d’abril del 2008
dilluns, 7 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
dijous, 3 d’abril del 2008
El poema de la rosa als llavis; Joan Salvat-Papasseit
de bon matí
09:50h
dijous, 03 d'abril del 2008
dimecres, 2 d’abril del 2008
dimarts, 1 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)